La voluntat de pintar
Josep Miquel Garcia
Si l’exposició del passat mes de juny a la Sala Gòtica de I’Institut d’Estudis Ilerdencs significava la presència individual més emblemàtica de Vall Palou i a la vegada representava el seu desig d’inserir-se dins l’escena lleidatana amb nom propi, la mostra que ha presentat ara a la sala Art Box de Barcelona indica la seua voluntat de donar-se a conèixer més enllà de l’àmbit de la nostra ciutat.
Entre una exposició i l’altra existeixen coincidències lògiques i novetats específiques. Pot constatar-se la fermesa del seu discurs no figuratiu, l’experimentació per la recerca d’ambients cromàtics i matèrics en suports diferents, l’expressivitat d’una pintura amarada de gestualisme i de propietat. Un treball, a la fi, que s’endinsa dins del quadre com una investigació de noves solucions cromàtiques.
La dimensió de la sala Barcelonina, ubicada al tradicional carrer de Petrixol, i el singular sistema expositiu d’Art Box, que incrementa la capacitat de visionar un nombre major d’obres damunt paper ha facilitat la inclusió de pintures que participaven formalment de l’esperit de les obres conegudes, i els treballs més recents, que protagonitzen aquesta primera presentació a la capital.
Vall Palou ha exercitat últimament una voluntat de síntesi, de despullament del simbolisme pictural de les seues matèries tintades, per dotar de significació a la dominant del color blanc. Damunt suports de papers o de teles treballades amb colors acrìlics el blanc actua de fons o de contrast per perfilar cal.ligrafies gestuals de signes o de traços expressius. Esquitxos de tintes negres, drippings que ocupen la superfície de l’obra, malden per trobar solucions de la dialèctica entre el color i el no color, entre el fons i la figura, buscant una conversa entre el buit i el ple, entre el pensament i la passió, com pot argumentar-se d’aquestes zones que combinen la placidesa del silenci del blanc, amb el gest enèrgic de l’acció pictòrica. Moltes de les pintures recents s’escauen en aquesta relació, on el color blanc protagonitza una perspectiva que defuig l’al.legoria simbòlica.
El blanc és així mateix motor d’altres teles amb més presència pictòrica, que retornen a il.luminar la trobada d’aquesta tonalitat amb altres perspectives. Composicions en definitiva d’una voluntat més lírica de l’acció expressivament abstracta.
Altres pintures, en què l’elaboració d’un fons pictural ric en matisos palesa la seua metodología de desfregar el color fins que formi part del suport, presenten collages de formes orgàniques i vegetals, una innovació plena de suggeriments i de possibilitats d’obrir noves perspectivas internes a les seues composicions que malden per relacionar fons i figura.
Vidal Codina escriu el catàleg de presentació i recorda el compromís de l’autora amb la pintura, destacant que no es tracta d’una obra que se suporti per l’excercici de l’atzar.
Aquesta metodologia que podia mostar un camí del no-mètode ha sigut definida per la filosofia i la ciència més recents com un camí que porta a la mateixa finalitat que la racionalitat.Si l’atzar promou i incentiva la pintura que s’esdevé a través de la mà del pintor, sense recórrer al pensament, evidencia a la vegada la intuició pulsional escaient per aquell que basa la seua obra en la percepció emocional.
Josep Miquel Garcia
Delegat d’arts plàstiques de la Generalitat de Catalunya
Diari El Segre
Josep Miquel Garcia
Si l’exposició del passat mes de juny a la Sala Gòtica de I’Institut d’Estudis Ilerdencs significava la presència individual més emblemàtica de Vall Palou i a la vegada representava el seu desig d’inserir-se dins l’escena lleidatana amb nom propi, la mostra que ha presentat ara a la sala Art Box de Barcelona indica la seua voluntat de donar-se a conèixer més enllà de l’àmbit de la nostra ciutat.
Entre una exposició i l’altra existeixen coincidències lògiques i novetats específiques. Pot constatar-se la fermesa del seu discurs no figuratiu, l’experimentació per la recerca d’ambients cromàtics i matèrics en suports diferents, l’expressivitat d’una pintura amarada de gestualisme i de propietat. Un treball, a la fi, que s’endinsa dins del quadre com una investigació de noves solucions cromàtiques.
La dimensió de la sala Barcelonina, ubicada al tradicional carrer de Petrixol, i el singular sistema expositiu d’Art Box, que incrementa la capacitat de visionar un nombre major d’obres damunt paper ha facilitat la inclusió de pintures que participaven formalment de l’esperit de les obres conegudes, i els treballs més recents, que protagonitzen aquesta primera presentació a la capital.
Vall Palou ha exercitat últimament una voluntat de síntesi, de despullament del simbolisme pictural de les seues matèries tintades, per dotar de significació a la dominant del color blanc. Damunt suports de papers o de teles treballades amb colors acrìlics el blanc actua de fons o de contrast per perfilar cal.ligrafies gestuals de signes o de traços expressius. Esquitxos de tintes negres, drippings que ocupen la superfície de l’obra, malden per trobar solucions de la dialèctica entre el color i el no color, entre el fons i la figura, buscant una conversa entre el buit i el ple, entre el pensament i la passió, com pot argumentar-se d’aquestes zones que combinen la placidesa del silenci del blanc, amb el gest enèrgic de l’acció pictòrica. Moltes de les pintures recents s’escauen en aquesta relació, on el color blanc protagonitza una perspectiva que defuig l’al.legoria simbòlica.
El blanc és així mateix motor d’altres teles amb més presència pictòrica, que retornen a il.luminar la trobada d’aquesta tonalitat amb altres perspectives. Composicions en definitiva d’una voluntat més lírica de l’acció expressivament abstracta.
Altres pintures, en què l’elaboració d’un fons pictural ric en matisos palesa la seua metodología de desfregar el color fins que formi part del suport, presenten collages de formes orgàniques i vegetals, una innovació plena de suggeriments i de possibilitats d’obrir noves perspectivas internes a les seues composicions que malden per relacionar fons i figura.
Vidal Codina escriu el catàleg de presentació i recorda el compromís de l’autora amb la pintura, destacant que no es tracta d’una obra que se suporti per l’excercici de l’atzar.
Aquesta metodologia que podia mostar un camí del no-mètode ha sigut definida per la filosofia i la ciència més recents com un camí que porta a la mateixa finalitat que la racionalitat.Si l’atzar promou i incentiva la pintura que s’esdevé a través de la mà del pintor, sense recórrer al pensament, evidencia a la vegada la intuició pulsional escaient per aquell que basa la seua obra en la percepció emocional.
Josep Miquel Garcia
Delegat d’arts plàstiques de la Generalitat de Catalunya
Diari El Segre