L’harmònica expressió dels sentiments
Joan Manuel Nadal Gaya
Confesso que quan fa menys de cinc anys vaig constatar la presència en el nostre món artístic de Vall, la vaig rebre amb certa prevenció. Es molt freqüent que en un moment determinat de la vida, una persona opti per donar sortida als seus sentiments a través de la creació plàstica i això té un interès humà indubtable.
Però molts cops, aquestes legítimes manifestacions manquen de l’ajut d’una autèntica vocació i de l’adequada preparació tècnica per exercitar el que, en definitiva és un ofici a més d’un art.
Però ben aviat em vaig adonar de que l’obra d’aquesta artista mereixia ser vista degut a l’aplicació dels colors, a la construcció de cada obra s’evidenciava una sòlida preparació professional, iniciada a l’Escola de Belles Arts i continuada després a través de diversos cursos monogràfics.
No, no era solsament una afeccionada. Més tard, vaig constatar en la pintora una fèrria voluntat i una tremenda seguretat en el que buscava, que sols era possible a través d’una autèntica vocació. Les premiades, per tant, per creure que allà havia una verdadera aritsta, se n’estaven adonant.
La mostra que en aquests dies s’està oferint al Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI) suposa un nou pas endavant, al meu parer molt important, en la trajectòria de la pintora.
Mantenint les línees fonamentals del seu estil inicial on el color és el protagonista i el tractament de la matèria té prioritat, l’artista introdueix la construcció d’uns fins traços verticals que donen solidesa i estructura a l’obra alhora que la doten d’un sentit poètic i esperançador, alhora que, crec que per primera vegada, en alguna de les seves teles la gran protagonista és la llum, obrint un nou camí pot donar-li molt joc en el futur.
Com autèntica professional, la creadora manté les seves propostes inicials, però no es conforma i es planteja nous problemes que al meu entendre, resol amb encert. Sí, està en un mol bon moment.
Joan Manuel Nadal Gaya
Crític d’Art
Diari La Manyana
Joan Manuel Nadal Gaya
Confesso que quan fa menys de cinc anys vaig constatar la presència en el nostre món artístic de Vall, la vaig rebre amb certa prevenció. Es molt freqüent que en un moment determinat de la vida, una persona opti per donar sortida als seus sentiments a través de la creació plàstica i això té un interès humà indubtable.
Però molts cops, aquestes legítimes manifestacions manquen de l’ajut d’una autèntica vocació i de l’adequada preparació tècnica per exercitar el que, en definitiva és un ofici a més d’un art.
Però ben aviat em vaig adonar de que l’obra d’aquesta artista mereixia ser vista degut a l’aplicació dels colors, a la construcció de cada obra s’evidenciava una sòlida preparació professional, iniciada a l’Escola de Belles Arts i continuada després a través de diversos cursos monogràfics.
No, no era solsament una afeccionada. Més tard, vaig constatar en la pintora una fèrria voluntat i una tremenda seguretat en el que buscava, que sols era possible a través d’una autèntica vocació. Les premiades, per tant, per creure que allà havia una verdadera aritsta, se n’estaven adonant.
La mostra que en aquests dies s’està oferint al Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI) suposa un nou pas endavant, al meu parer molt important, en la trajectòria de la pintora.
Mantenint les línees fonamentals del seu estil inicial on el color és el protagonista i el tractament de la matèria té prioritat, l’artista introdueix la construcció d’uns fins traços verticals que donen solidesa i estructura a l’obra alhora que la doten d’un sentit poètic i esperançador, alhora que, crec que per primera vegada, en alguna de les seves teles la gran protagonista és la llum, obrint un nou camí pot donar-li molt joc en el futur.
Com autèntica professional, la creadora manté les seves propostes inicials, però no es conforma i es planteja nous problemes que al meu entendre, resol amb encert. Sí, està en un mol bon moment.
Joan Manuel Nadal Gaya
Crític d’Art
Diari La Manyana